DIARI D'UN MENXEVIC

18 DE MAIG DE 2009: Avui és el dia, ha arribat la carta del Síndic. Tot i saber des d'un bon principi que els criteris científics i tècnics emprats per un tribunal determinat en un procés d'avaluació són inqüestionables per qualsevol que no siguin ells mateixos, que no és el cas, em disposo a llegir estoicament les consideracions dels únics que, penso, s'han pres la meva protesta seriosament en tota la Universitat de Barcelona.
Com ja he anat anunciant al llarg d'aquest diari la victòria moral en tot aquest afer és indubtable, l'off the record també ha sigut favorable i alguna batalla aïllada ha sigut guanyada memorablement, tot i això, la guerra final, per desgràcia no només meva sinó del propi departament, de la Facultat i, fins i tot i sens dubte, de la pròpia Universitat de Barcelona, s'ha perdut.

"1c) Ateses les circumstàncies descrites, és opinable que la qualificació de la suficiència investigadora no tingui en comte en absolut les qualificacions obtingudes en períodes de recerca i docència, amb la ponderació que es consideri necessari. A més, el certificat que lliure la Universitat de Barcelona on apareixen les qualificacions de les assignatures i a continuació la de la suficiència investigadora, sense cap mena d'explicació, és poc aclaridor i en alguns casos pot arribar a semblar contradictori.

2a) Celebrar una convocatòria per atorgar la suficiència investigadora on concorren 22 + 4 estudiants, amb un únic tribunal i en un únic dia, és una opció que si bé pot arribar a complir les exigències mínimes de legalitat, implica un sacrifici de la qualitat que s'hauria d'intentar evitar. En una circumstància com la descrita seria recomenable contemplar previament la possibilitat de convocar dos tribunals o dedicar diversos dies a les sessions.

2b) El fet que hi hagi un membre del tribunal que hagi avaluat a estudiants que han fet amb ell el treball de recerca de segon any, tot i que això no impliqui necessariament un prejudici a la esta d'estudiants avaluats, és una circumstància que caldria evitar. Seria recomanable, en aquests casos, donar entrada al substitut per avaluar a aquiests estudiants o constituir diversos tribunals.

2c) Pel que fa a la motivació de la qualificació atorgada pel tribunal s'ha de centrar en els aspectes que la justifiquen, tot i que pot ser i en alguns casos ha de ser necesàriament succienta. La consideració sistemàtica que fa el tribunal de què una intervenció de cada estudiant és en conjunt i comparativament regular, bona o molt bona per motivar respectivament les qualificacions d'aprovat, notable i excel.lent no justifica la qualificació, si no que és el resultat d'aplicar una escala de qualificació paral.lela. Cal fer notar, a més, que el comentari (treball bo) no concreta cap aspecte millorable, no qüestiona el treball i no permet identificar els aspectes que han estat valorats o que han estat determinats de la qualificació del tribunal. D'aquesta manera, resulta recomenable que es tinguin en compte aquestes consideracions per millorar la tècnica de motivació.

2d) L'informe tramès posteriorment pel president del tribunal arran de l'alçada, que reprodueix la resolució de la UB, indica que s'aprecia una descompensació pel que feia a l'ambició de la proposta i els resultats obtinguts tant en el treball com en l'exposició oral. Aquest comentari fa palès que la valoració té per objecte el propi treball de recerca, i en particular es refereix a un aspecte del mateix que es fa difícil discernir si ha estat avaluat anteriorment en el període de recerca del programa de doctorat o no. Cosa que, en cas afirmatiu, faria, segons la normativa, que fos un aspecte que podria restar fora de la tasca de la comissió que ha d'atorgar la sufeciència investigadora. Si la normativa fos més clara tots els agents de l'avaluació sabrien a què atendre's i s'evitarien conflictes i mal entesos.

En definitiva, amb motiu de la seva queixa, la Sindicatura de Greuges de la UB constata dèficits en la normativa, en aspectes del desenvolupament de l'acte i en la motivació; aspectes que són atendibles de cara a la millora de la qualitat."

Com deia al principi el reconeixement del meu greuge ha quedat més que clar després de llegir les paraules del Síndic, tot i això, no hi ha res a fer...

"Això no obstant aquests dèficits per ells mateixos no tenen l'abast de poder qüestionar la qualificació que finalment li varen atorgar."

És ho que hi ha companys!!!