DIARI D'UN MENXEVIC

6 DE DESEMBRE DE 2008: La meva carta oberta a causat consternació. El pati docent està esvalotat, he trencat el silenci departamental, heretgia!!! Tot i que tothom, entenent per ‘tothom’ a aquells docents que encaren no m’han retirat la paraula en veure'm pels passadissos, em dona la raó en privat i inclús m’animen a tirar endavant, la realitat pública és ben diferent.
Me’n adono que m’he convertit en un nestbeschmutzen. Les pressions comencen a sortir efecte i la meva relació amb els meus, entenent com a ‘meus’ a aquells docents implicats en el meu desenvolupament acadèmic directe..."se le ha ocurrido sin preguntarme antes enviar una carta a los docentes que además es muy confusa", que comencen a dubtar si sóc el candidat més adient per... per... per seguir donant classes després de dos anys?: “Y en ese caso, ni hablar de que sea Valerià quien imparta la Filosofía de la Cultura, después del pollo que ha montado”.
Paral·lelament, començo a sentir els efectes de la soledat pròpia d'una impugnació quixotesca, impugnació feta davant uns molins de vent rectorals que ja ni tan sols hi són per l'escapada ministerial del seu antic Rector. I és que em pregunto jo, hauran passat tots els assumptes pendents al nou Rectorat? Seré jo un assumpte pendent o tan sols una minúscul número registrat per l’oblit? Es riuran de la meva innocència acadèmica en veure la sol·licitud al recurs d’alçada? Serà el silenci administratiu, negatiu en el meu cas, la solució a tots els meus ets i uts acadèmics? La cosa no pinta gens bé allà on vaig, trobo a faltar Sancho!

No hay comentarios:

Publicar un comentario