na de que tots els que hem fet la tesis amb determinat tutor som una mena de secta on s’avalua en funció de l’amistat i l’amiguisme que tots ens proferim i, el que és més greu, la romança continua tot dient que, consultats els nostres expedients, no sé de que ens queixem ja que el mateixos justifiquen llurs actuacions el dia de la prova. Com que veig per on va l’assumpte en qüestió, em decideixo a escriure una carta oberta a tots els professors de la Facultat tot reflexionant que, estiguin d’acord o no amb la reclamació, la intoxicació propagandística en fòrums privats no és la via més adequada per resoldre cap tipus d’afers acadèmics i que, de pas, és quelcom que no penso tolerar."Benvolguts tots,
Em dic Valerià, alguns ja em coneixeu, d’altres no, en qualsevol cas pertanyo al departament d’Història en tant que extern i doctorant, docent i discent.
A hores d’ara ja deuen ser coneguts per tots vosaltres els lamentables fets ocorreguts al DEA del nostre Departament. Lluny de seguir generant polèmica gratuïta i buscar caps de turc personalitzant la culpa, la intenció d’aquest e-mail és d’assenyalar, a qui em vulgui escoltar, que el camí del descrèdit no és convenient mai i menys a aquestes alçades.
La no personalització de la carta oberta escrita pels companys doctorants precisament anava per aquesta via, tot i que després, lamentablement, aquest fet s’hagi aprofitat per dir que, com que no estava dirigida a ningú, ningú havia de donar respostes concretes a ningú. Acollonant!
En qualsevol cas, acabi com acabi el tema, pensava jo que certs límits no havien de ser traspassats en ares del respecte que hom es mereix. Bé doncs, sembla ser que, últimament, això no és així.
És molt trist, fins i tot fa mal diria jo, que un company, un bon amic, vingui a advertir-te, a explicar-te la última cantilena, tot aconsellant-te que vagis en compte. La cançó en qüestió narra com la meva investigació i la dels companys doctorants que compartim determinat tutor, ha sigut avaluada en funció de l’amistat i l’amiguisme que tots ens proferim i, el que és més greu, la romança continua tot dient que s’han consultat i comentat els expedients alegrement, la qual cosa és un dret legítim docent, sí, sempre i quan no sigui per parlar-los fora de l’àmbit particular i estrictament acadèmic, com ha sigut el cas.
Lleig, molt lleig, és dirigir-se a una segona persona parlant d’una tercera o quarta en to menyspreador que, a més, no està al davant per defensar-se.
Greu, molt greu, és que algú comenti el teu expedient a una segona persona que no ha de fer res del mateix i no és docent implicat en el cas.
Trist, molt trist, és criticar als companys docents d’aquesta manera i desmerèixer als alumnes tot justificant una qualificació final en funció de que ja s’havia obtingut amb anterioritat i, per tant, no és cosa rara doncs.
Els fets del DEA, lamentablement, són els que són, cadascú tindrà les seves raons i responsabilitats, però desacreditar d’aquesta manera, per darrera, a un professor, company, acusant-lo d’amiguisme, i a uns alumnes, investigadors i doctorants, de rebre favors em sembla anar massa lluny i més sabent que, precisament, aquests han sigut els damnificats del desori del DEA. És això un rentat de consciència?
No vull entrar en els “dimes y diretes” que pul·lulen per qualsevol Facultat, ni tampoc en les “viejas rencillas” que acompanyen a aquests pel perípatos departamental des de temps immemorials, simplement vull fer la reflexió de que no és així com es fan les coses i de que això no és pot seguir perpetrant ni perpetuant.
Com el meu ànim, com deia al principi, no és el d’assenyalar, ni molt menys el d’atiar el foc buscant venjança, tot i que algú potser s’ho mereix, la cosa es mantindrà en l’anonimat, no vull en absolut donar ales a aquests comentaris del tot absurds i patètics, però això sí, m’agradaria que la reflexió arribés constructivament a tothom perquè aquests fets no es tornin a repetir.
Tot i que el meu tarannà ‘ZP’ i leibnizià, a hores d’ara, pot haver despertat ja més d’un somriure voltairià, només em queda escoliar, en referència a l’anònim docent en qüestió, que no penso tolerar una altra calumnia d’aquest tipus. Queda dit.
Gràcies per llegir-me i salutacions ben cordials,
Valerià Martínez"
No hay comentarios:
Publicar un comentario