DIARI D'UN MENXEVIC

9 DE GENER DE 2009: Avui rebo carta certificada del Serveis Jurídics de la UB on se’m diu que amb data 15 de desembre de l’any passat el nou Magnífic Rector ha dictat resolució... i m’ho diuen ara!!! Com era d’esperar dediquen llargs paràgrafs als fonaments de dret per dir, en poques paraules, que el rector no pot/vol convertir-se en un segon tribunal qualificador que substitueixi amb els seus criteris allò que correspon a altres òrgans administratius... encara que es demostri que aquests han estat incapaços de fer la seva feina? Seguim, continuen dient-me el que jo he dit fins que arribem a un punt on em deixen anar que el tribunal es ratifica en la seva valoració en boca del seu president: “El tribunal va considerar que el treball del recurrent, sent bo, mostrava una descompensació pel que feia a l’ambició de la proposta i els resultats obtinguts. En l’exercici oral, el tribunal va constatar aquesta mateixa descompensació en les respostes del recurrent. El tribunal va considerar com a bo el valor del treball i de l’exercici i d’aquí la qualificació final de Notable”... quins collons!!!
Després continuen breument tot dient-me quelcom per rematar la faena i donar-me el toc de gràcia: havent al·legat i demostrat jo que la regulació de la UB és obsoleta, incomplerta i confusa en llur normativa acadèmica d’estudis de tercer cicle en comparació a d’altres universitats espanyoles, se’m diu quelcom així com... doncs no haver-te matriculat en la nostra facultat! Això sí que és un indicador clar de la predisposició del rector per resoldre casos d’injustícia a la seva universitat!
A veure senyors, dues cosetes només:
A) La investigació duta a terme per rectorat és patètica, per no dir de ‘chichinabo’, doncs es limita només a preguntar al demandat!!! Quelcom així com si davant d’uns fets de maltractament la policia es limités a preguntar a l’agressor què havia passat. Impressionant!!!
B)El president del tribunal, que ni tan sols va ser en tot el procés d’avaluació posterior, executa platònicament a la perfecció la mentida noble en benefici de la ciutat universitària doncs, si recordem el principi de la prova, reconeix en boca del secretari del tribunal que no s’ha llegit el treball i ara diu que el meu treball és bo però que descompensat... se’l va llegir en els deu minuts que em van deixar exposar? També s’ha parapetat en el fet que el tribunal no està jutjant el que ja està avaluat pel tutor... llavors que fan donant llur opinió sobre el treball ja avaluat? Seguidament, el bo i noble president diu que en les meves respostes de l’exercici oral es constata la descompensació abans esmentada... Déu meu senyor!!! Només un membre del tribunal, que no és ell, es dirigeix a mi en el meu torn i em fa tan sols una sola pregunta: “Lo suyo es un brillante ensayo. Pero ¿sabe Vd. la diferencia entre los distintos estilos narrativos?”. En fi, que res de res, el tribunal menteix, això sí molt noblement, el rectorat es renta les mans i jo em quedo amb un pam de nas. Com va dir aquell... A LA MIERDA!!!
Cap problema home, però penso seguir protestant!!!