DIARI D'UN MENXEVIC

15 DE GENER DE 2009: Avui em poso en contacte amb la Sindicatura de Greuges de la UB. Els hi passo tota la informació sobre el meu escandalós greuge. En pocs dies es posen en contacte amb mi via mail i mostren el seu interès en aquest afer tot recavant informació i parlant amb mi directament per telèfon. El tracte, per fi, és franc i va més enllà de la pura burocràcia administrativa. Al temps que investiguen, fan una labor pedagògica sobre els diferents entrellats universitaris d'alts vols, fent-me entendre que si bé aquestes lamentables fets estan perpetuats per desgràcia en el temps a la nostra universitat, també existeix un factor polític del qual jo no tinc res a veure si no és com a víctima del sistema: la conclusió és clara, per a entendre'ns, la nota no me l’han posat a mi sinó al meu tutor...
Les consignes són clares i sinceres des d'un primer moment, segurament no es podrà tocar la nota però sí deixar constància dels errors i exercir els meus drets legals. I dic això, drets legals, perquè cinc dies més tard de la meva petició com agreujat, la Secretaria de la Facultat em denegà consultar el registre del DEA a petició de la Sindicatura. Fins i tot hi ha qui, des de un lloc de responsabilitat, no entén el perquè de la meva insistència en no acceptar els fets i riu tot dient-me: “No hi ha per tant Valerià, quan t’arribi el teu diploma d’estudis avançats amb nota inclosa el penges de la paret al revés i assumpte solucionat”... En fi, sense comentaris!
Doncs bé, faig una petició escrita oficial al Degà per poder accedir-hi al registre que, igual d’oficialment i per escrit, se’m respon dos setmanes després denegant la mateixa. En informar al Síndic la resposta és clara: segons l’article 37 de la Llei 30/1992 de procediment Administratiu hi tens tot el dret d’accedir. Tot i això, li comento que, entenent que m’estan tractat amb paternalisme, se’m fa difícil la situació d’entrar a la Secretaria amb la llei a la mà desafiant a tothom, fins i tot a la firma del Degà. Una setmana més tard, tres en total, rebo la trucada de la Secretaria dient-me que tot ha estat un mal entès i que puc passar quan vulgui per revisar el registre... larvatus prodeo!!!
M’acabo d’adonar que el Síndic té més poder del qual em pensava. Tot i ser conscient de que no guanyaré la guerra, sí gaudeixo amb un somriuere d'orella a orella de la meva primera victoria al camp de batalla...