DIARI D'UN MENXEVIC

6 DE FEBRER DE 2009: Avui parlo amb la Sindicatura sobre el nostre èxit en la gestió d’accés a la documentació de les actes del tribunal sempre entenent que això no comporta l’èxit de la reclamació de fons però que, realment, escau però que molt i molt bé! La veritat és que tot plegat és més propi d’una lògia massònica que d’una universitat pública. Es fa evident de forma patètica que l’ocultació és la via escollida quan les coses no es fan bé.
En repassar les actes del DEA de seguida es manifesta una lamentable evidència: les 26 actes individualitzades posen el mateix! Tot i que l’article 7.4 de la Normativa DEA, a l’empara del RD 778/1998, diu clarament que a l'acta general s'haurà d'adjuntar l'informe individual dels candidats sotmesos a la valoració en el qual “s'haurà de justificar la qualificació obtinguda tant en el cas de superació com de no superació”, totes i cada una de les actes reflecteixen una realitat ben contraria, en totes i cada una el tribunal s’ha limitat a escriure, justificant i raonant mecànicament, la frase "en conjunt i comparativament ha manifestat un nivell" regular, bo o molt bo... Impressionat!
No contents amb això, amb aquesta feixuga tasca, el tribunal, fent gala d’un esforç titànic, fins i tot deixa una de les actes buida, sense posar res de res... bé, alguna cosa sí que posa, la data i la sinatura... Acollonant! Això deu ser allò que diuen de l’estandardització acadèmica, no?... Magnífic, com el nostre estimat Rector!
També es fa evident científicament que els que portem un determinat tutor sens baixa la nota de la tesi i els que porten altra la mantenen, per no parlar d’aquells els quals els seu tutor està assegut a la taula del tribunal... Esplèndid!
Una ullada més a qualsevol acta, les que estan emplenades és clar, evidencia el repartiment de les tasques entre el tribunal per allò de que ningú pugui dir que no han col·laborat tots tres... el secretari, i per mes inri coordinador departamental del doctorat en qüestió i tutor de més de mitja dotzena dels allí presents, ha redactat mecànicament tots els informes... menys un!; el primer vocal, i per més inri catedràtic del departament d’ètica, es limita a signar i posar la data, una data que és posterior al dia de la prova i que no concorda amb el dia oficial que posa de la carta certificada de la UB per la qual se’ns informa de la nota; i, finalment, el president del tribunal que, com a tal faltaria més, tan sols es limita a signar... Magnànim, els adjectius se m’acaben!
Així doncs, també es constata clarament que la raó esgrimida pel president del tribunal en ser consultat pel Rectorat una vegada impugnat no és certa. Diu el bo del president que "el tribunal va considerar que el treball del recurrent, sent bo, mostrava una descompensació pel que feia a l'ambició de la proposta i els resultats obtinguts" i que "en l'exercici oral, el tribunal va constatar aquesta mateixa descompensació en les respostes del recurrent". Doncs bé, cap ni una d'aquestes explicacions estan reflectides a l'acta individualitzada i, evidentment, sense haver llegit el treball (com van admetre i verbalitzar el secretari davant del 26 aspirants), en 10 minuts d'exposició, obviant totalment les qualificacions dels dos anys d’investigació (fet aquest contrari a la Normativa específica del DEA) i amb tan sols una pregunta retòrica per part del tribunal del tipus ‘ara què li dic jo a aquest paio’, amb tot això, és impossible arribar-hi a conclusió esgrimida pel president, a més de la supina contradicció d'argumentar des d'un bon principi que ells no poden ni han de valorar la tesi ja valorada pel tutor quan la seva primera frase n'és prova inequívoca de que sí ho han fet i la segona, és limita en reafirmar la primera. Tot això, repeteixo, sense haver llegit el treball i en deu minuts... a no ser que... que tot sigui una excusa per no haver d'admetre que no han fet la seva feina... o potser és tan sols una 'petita' mentida noble i diplomàtica per sortir del pas en benefici del welfare departamental?... Prodigiós!!!
Com deia la principi, amb la Sindicartura quedem que el fet del secretisme amb que estan portant tot plegat, les traves i el 'mobbing' al que em veig sotmès últimament n'és prova inequívoca de que les coses no s'han fet bé.
A veure si aconseguim abans de que m'hagi de retirar del mig definitivament que se'm restitueixin els drets... i la nota... Santo varón!!!